Cafè · Tast
Tast de cafè: aromes, torrat i maneres de comparar sense presses
El cafè es pot beure de pressa o es pot tastar amb atenció. Tastar-lo no demana res d'especial: només parar-se, olorar, comparar i posar paraules al que notes. Aquí t'expliquem el vocabulari bàsic, com hi influeix el torrat i una manera senzilla de comparar tasses.
Què vol dir tastar cafè
En el món del cafè, el tast (en anglès, cupping) és una sessió ordenada per comparar mostres en igualtat de condicions. No cal reproduir el protocol professional a casa: la idea de fons és senzilla i es pot aplicar amb qualsevol cafè. Tastar és aturar-se a olorar, assaborir a poc a poc i mirar de descriure el que es nota. Com en un tast de vi o d'oli, el valor no és encertar una resposta sinó afinar l'atenció i el vocabulari.
El vocabulari del tast
Tenir unes quantes paraules a mà ajuda a fixar-se en el que importa. Aquests són els eixos més útils:
- Fragància i aroma. L'olor del cafè en pols i, després, del cafè mullat. Sovint és la part més rica del tast.
- Acidesa. La vivor o brillantor de la tassa, una sensació neta i refrescant quan és agradable. No és el mateix que un gust avinagrat.
- Cos. La sensació tàctil a la boca: si la tassa es nota lleugera, sedosa o densa.
- Dolçor. Una impressió de plenitud, sense puntes amargues ni àcides desagradables.
- Equilibri i retrogust. Com es lliguen totes les sensacions i què queda al paladar un cop has empassat.
Per ampliar el vocabulari, la roda de sabors de la Specialty Coffee Association (publicada el 1995 i revisada el 2016 amb World Coffee Research) i el Sensory Lexicon —un recull de 110 atributs de sabor, aroma i textura— són les referències que fan servir els professionals per descriure el cafè amb un llenguatge compartit.
Com hi influeix el torrat
El gra de cafè verd gairebé no fa olor; és el torrat el que en desperta les aromes. Durant la cocció, la reacció de Maillard —entre sucres i aminoàcids— genera bona part de les notes que reconeixem: caramel, pa torrat, fruits secs o cacau. El grau de torrat marca un equilibri:
| Torrat | Què sol aportar |
|---|---|
| Clar | Respecta més l'origen: acidesa viva i notes florals o fruitades. |
| Mitjà | Equilibri entre dolçor i cos, amb cert caràcter d'origen. |
| Fosc | Notes torrades i amargor més marcada, amb menys acidesa. |
Cap grau és «millor»: depèn del cafè i del que busques. Un torrat clar acostuma a fer-te notar d'on ve el gra; un de fosc, el caràcter del torrat mateix.
La preparació també compta
La mateixa bossa pot donar tasses diferents segons com la preparis. La mòlta, la proporció de cafè i aigua, la temperatura i el temps de contacte canvien el resultat. No cal equip car: només val la pena fixar-se que, si vols comparar dos cafès, convé preparar-los igual. Així el que canvia és el cafè i no el mètode.
Una manera senzilla de comparar
- Tasta dos cafès de costat. Comparar fa molt més fàcil notar diferències que tastar-ne un de sol.
- Olora primer. Acosta el nas a la tassa abans de beure i mira d'anomenar el que notes.
- Beu a glops petits i airejant. Aspirar una mica d'aire amb el glop ajuda a repartir el cafè pel paladar.
- Torna-hi quan es refredi. En refredar-se, l'acidesa i la dolçor es perceben diferent; és part del tast.
- Apunta dues paraules. No cal encertar res; només posar nom al que t'agrada i al que no.
Fonts i criteris editorials
- Coffee Taster's Flavor Wheel (roda de sabors) Specialty Coffee Association (SCA)
- Sensory Lexicon: vocabulari sensorial del cafè World Coffee Research
- Gastronomia i experiències a Catalunya Agència Catalana de Turisme
Les normatives evolucionen: comprova sempre les fonts oficials abans de prendre decisions.
Tast.cat és una guia divulgativa. No publiquem llistes de marques, locals ni preus: per descobrir cafès del territori, consulta torradors i botigues especialitzades.